Cromet de dilluns
Avui he llegit a apunts uns comentaris sobre un dels temes que darrerament està ocupant bona part de les pàgines dels diaris catalans. Es tracta de la polèmica generada per la possible construcció d'una mesquita a Premià de mar. No cal repetir la pel.lícula dels fets, que a hores d'ara és ben coneguda per tothom i es pot trobar a les hemeroteques de la premsa catalana. El que potser sí que cal reprendre és l'anàlisi de les actituds personals dels encarregats d'establir el diàleg que permeti desfer el nus sense s'arribi a trencar la corda.
Darrerament he pogut escoltar versions de diferents habitants de Premià que coneixen prou bé la trama humana de la seva població. Tots ells són persones que hi han nascut i tenen prou perspectiva històrica per entendre algunes de les claus del problema.
Els comentaris que m'ha fet en veu alta són:
- que la majoria dels que s'oposen a la construcció de la mesquita són gent que no ha nascut a Premià, que són persones que viuen ens els barris on s'han instal.lat molts dels emigrants subsaharians i que, per tant, han reaccionat de la típica manera que fem els veïns quan arriba algú que té uns costums diferents als nostres.
- que hi ha un tant per cent d'opositors que veuen amenaçades les plusvàlues de les seves propietats en cas de construir-se la mesquina en el terreny comprat per la comunitat musulmana.
- que la construcció d'un centre de culte hauria d'entrar dintre dels plans d'equipaments de la ciutat i que, per tant, ha de comptar amb una sèrie de requisits: bona accessibilitat, prou espai d'esbarjo al voltant. Per tant, que el seu emplaçament només podria realitzar-se en un terreny que tingués la qualificació d'equipament. Ja sabem que aquests són espais que al servei de la comunitat, independentment de la seva condició social, raça o religió.
- que Premià serà el laboratori on s'haurà de trobar aquesta fórmula de convivència. Això comportarà ( com estem veient aquests dies), l'enfrontament directe de les parts que es relacionen cada dia fins. Que aquesta fricció no desapareixerà fins que les autoritats competents: ajuntaments i Generalitat no prenguin les regnes que tenien desades als calaixos.
- que tota persona que decideix de deixar la seva comunitat d'origen per instal.lar-se en una altra ha de tenir present l'herència cultural que l'ha acompanyat en aquest viatge no pot reproduir-se amb les mateixes condicions que la van generar. Per tant, ha d'intentar d'adaptar-se a la comunitat que ha triat per construir la seva vida i acceptar les pràctiques democràtiques que hem assolit al llarg dels anys.
- que els pares no poden privar les seves filles i fills dels drets que els ofereixen a les escolen on s'educaran. Així mateix, no poden pretendre continuar practicant el seu masclisme. Ni a casa seva ( que això serà llarg d'arreglar) ni en les seves relacions amb les dones de una comunitat que ja fa molts anys que va perdre de vista un tracte semblant.
- que estan convençuts que tota aquesta polèmica permetrà que surtin a llum tant els prejudicis racistes com els masclistes, i que això serà bo si la gent els identifica com a negatius.
- que la construcció d'aquest centre de culte ha d'assentar les bases d'una voluntat d'integració dels que el dirigiran. Únic camí perquè els que puguin mostrar reticències quedin desarmats.